Compartim ací el testimoni enviat per una persona que participa activament dins la Campanya CIEs no, compartint el seu crit: CAP PERSONA ÉS IL·LEGAL!!!
"Des de fa uns
dies, es rumoreja entre els interns i les interns del CIE de Sapadors de
València la possibilitat d'un proper tancament del centre.
- “Lo van a
cerrar. Esto se cierra.” - ens comenten aquelles persones a qui visitem
setmanalment.
- “Pero, ¿qué
pasará con nosotros, entonces? - acte seguit, dubtes com aquest els venen al
cap també i ens ho expressen, inquiets.
-Ojalá se
cerrara, pero no, esto no se cierra aún ...- Nosaltres, sense saber que les
seues sospites tenien un fonament, intentem llevar-los eixa idea del cap. Una
idea, per contra, que totes i cada una de les persones que com cada darrer
dimarts de mes ens reunim ací, compartim i desitgem amb vehemència.
Aquesta setmana
les sospites han pres més força: efectivament, el centre es tanca.
Però no perquè
els organismes i agents implicats al darrere de la trama i el negoci que
conforma els CIE hagen decidit que realment es tracta d'una brutalitat i una
privació de drets per a les persones internes, sinó per tractar de posar fi a
una “invasió” de ”xinxinos” com ells els anomenen, que ja no eren capaços de
controlar.
- Los xinxinos
están por todas partes. Ha llegado un momento que incluso les hemos visto
corretear por encima de las mesas de los oficinas de la propia policía”-. I és
eixa la raó, i no altra, que ha provocat el tancament.
Perquè una plaga
de xinxes que no deixa dormir a les persones internes a causa de les picadures
que els cobreixen braços i cames “és un problema que no requereix d'una
intervenció més enllà de canviar quatre matalassos i quatre llençols”. Però si
toca “a los cuerpos de seguridad del Estado”, en eixe moment, ja el problema
sobrepassa la ratlla.
No és que no ens
alegre que facen alguna cosa al respecte i tracten de posar remei a la
situació. La qüestió va més enllà:
Darrere d'un
tancament com el que tindrà lloc demà, dimecres 29 d'octubre de 2014,
hi ha moltes històries que no es conten i a les quals nosaltres, ací reunits,
volem donar veu.
Darrere del
tancament, hi ha unes persones que han sigut traslladades la darrera matinada
al CIE de Zona Franca, Barcelona o al de Aluche, Madrid. Persones a les quals
algunes de nosaltres visitàvem. Persones que tenen nom i cognoms, a més d'un
vincle amb aquesta terra. Potser tenen familiars, parella o amigues i amics.
Però això, a les persones responsables d'aquesta barbàrie no se'ls ha passat
pel cap, o pitjor encara; se'ls ha passat i ho han ignorat.
Tractem
d'imaginar -i dic tractem, perquè en una situació així és molt difícil
d'arribar a empatitzar totalment-, que som l'amic o amiga d'una d'aquestes
persones.
Com cada matí,
sortim de casa i acudim a l'Av Doctor Waksman per parlar els 10 minuts de rigor
amb el nostre amic que està a l'interior. Aquest matí, en canvi, no hem pogut
gaudir ni tan sols d'eixos 10 minuts. En donar el seu nom per visitar-lo, ens
comenten que ha sigut traslladat a Barcelona i que no tornarà.
(…)
Aquesta sensació
que probablement molts de vosaltres esteu tenint ara, és la que hem sentit el
meu company i jo aquest matí en entrar al CIE i preguntar per Ousmane. Visitàvem
a aquest xic senegalés, que duia a València des de 2006. Feia la seua
vida com podia -o millor, dit, com li deixaven fer-. Ahir mateix parlàrem amb
ell per telèfon i ara no sabem res d'ell.
(…)
Com Ousmane, hi
ha moltes altres persones que pateixen tractes discriminatoris i inhumans dia a
dia darrere d'aquests murs aparentment inofensius.
Avui aprofitem
per denunciar-ho i dir que CAP PERSONA ÉS IL·LEGAL."
