dilluns, 27 de maig de 2013

LES PERSONES IMMIGRANTS SENSE TARGETA SANITÀRIA NO TENEN DRET A ATENCIÓ SANITÀRIA PERÒ SÍ PODEN DONAR ÒRGANS




La retirada de la targeta sanitària a les persones immigrants “sense papers”, com a conseqüència de la reforma del sistema de salut, ha suposat la negació d'assistència sanitària a aquestes persones, excepte en els casos de l'atenció pediàtrica, obstetrícia i d'urgències. Tot i això, amb certa freqüència, coneixem casos en què les persones en situació administrativa irregular es troben amb dificultats per a ser ateses fins i tot en aquelles excepcions que contempla la llei.

D’altra banda, el Govern Espanyol s’ha pronunciat en el sentit que aquestes persones sí poden donar òrgans encara que no tinguen la targeta sanitària. La raó adduïda ha estat que ja que en situacions d'urgència se'ls presta atenció deuen poder donar òrgans. És a dir, que un acte de generositat com és la donació d'òrgans, i un dret com és l'atenció a la salut, es converteixen en objectes de mercadeig, d'intercanvi.

Així, una vegada més ha ocorregut: els sectors més desfavorits de la població són bons només per al que interessa. En aquest cas, les persones que no tenen regularitzada la seua situació administrativa, com altres col·lectius, són considerats com una “despesa” i per tant els seus drets han de ser retallats, oblidant que aquestes persones són subjectes de drets no tant per ser immigrants com per ser persones:

Així ho reconeix La Declaració Universal dels Drets Humans., en l'art. 25, que estableix que “tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li assegure, així com a la seua família, la salut i el benestar, i en especial, l'alimentació, el vestit, la vivenda, l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris”.

Així mateix l'article 43 de la Constitució Espanyola recull el dret de les persones a la protecció de la salut, i l'obligació dels poders públics d'organitzar i tutelar la salut pública mitjançant mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris.


També volem resaltar com aquestes situacions suposen una injustícia i una immoralitat, que nega un principi bàsic d'humanitat en què ha insistit la Doctrina Social de l'Església: “Tota persona emigrant gaudeix de drets fonamentals inalienables que han de ser respectats en qualsevol situació”. Tota la Doctrina Social de l'Església descansa sobre una columna fonamental: el dret inalienable de la dignitat del ser humà, que no és concessió de cap Estat ni fruit de cap consens. Els drets humans són inherents a la persona; i la llei, les societats i els Estats només poden reconéixer-los, respectar-los i protegir-los.
            

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada